elPeriódico.com

La frase més repetida aquest any al Fòrum no supera les dues paraules: «¡Quanta gent!». Així que les xifres d'assistència anunciades ahir per l'organització de Primavera Sound no van ser sorprenents, encara que el balanç és perquè destapin algunes ampolles de cava: 101.200 persones (enfront de les 86.000 del 2009) van passar, al llarg de tres jornades, pel festival, que ahir a la nit va tancar les seves portes (al marge del programa d'avui al parc Joan Miró i la sala Apolo) amb el reclam menys rocker de la seva història, Pet Shop Boys.

Comença el 10è Festival de Música Primavera Sound, amb previsions de grans números. ENRICO LORENZINI

Van Dyke Parks, durant l'actuació d'ahir a la tarda a l'Auditori del Fòrum. RAMÓN TOMÁS

La segona frase més repetida és una mica més llarga i inclou un interrogant: «¿Per què hi ha més gent sent un any de crisi?». Però ni tan sols els responsables del festival tenen resposta a aquesta pregunta, que es podria desplaçar a la secció d'economia d'aquest diari (o a un gabinet de psicologia). Albert Guijarro, codirector del festival, es manifestava ahir «sorprès», encara que va assenyalar que feia mesos que advertien la tendència: al desembre s'havien venut prop de 10.000 abonaments, davant dels 2.000 de les últimes edicions.

La presència de públic estranger s'ha mantingut en els paràmetres habituals, entre el 35 i el 40%, segons l'organització. Guijarro va negar que això es reflectís en una minorització dels artistes catalans, una vintena en l'edició d'aquest any, i es va permetre una amable provocació: «Tenim més grups catalans que el PopArb». En xifres absolutes, s'entén.

El festival ha salvat aquest any un escenari clau, el de l'Auditori del Fòrum, tot i que «és molt car», segons Guijarro, motiu pel qual ha quedat exclòs del germà petit hivernal, el Primavera Club. I precisament allà va ser on ahir va actuar un dels personatges fetitxe d'aquest any, Van Dyke Parks, acompanyat per tres músics de Clare & The Reasons; violí, guitarra i violoncel. Un format que, si bé ens va privar de la seva tendència natural als arranjaments exuberants, va permetre una aromàtica immersió en un món de fantasia amb un repertori de la seva obra en solitari i del seu disc amb Brian Wilson, Orange crate art. El va seguir un Roddy Frame (exlíder del grup escocès Aztec Camera) recolzat en la seva guitarra acústica. Els clàssics per consumir en toves butaques han facilitat agraïts refugis en aquest Primavera Sound.